9:00h, sala de reunions de la redacció de San Pedro Quiere Rosquillas:
Inauguració de la secció oficial filòsofs i bàrmans: explicació de l’etimologia de la secció:
Lluny queden aquells dies en què la carrera universitària de filosofia era considerada com un grapat d’estudis teòrics, de reflexió, d’abstracció, de meditació...les noves generacions revolucionàries que es graduen en massa any rere any en tan antiga i digna disciplina, desitjosos de posar en pràctica els coneixements adquirits i després de rebutjar-imagino que mitjançant el sistema democràtic del referendum- un tipus de model d’aïllament ermitany (tothom recordarà aquells personatges entranyables que es fan addictes al muntanyisme perquè prefereixen la natura abans que el contacte amb una civilització corrompuda), han decidit fer una assignatura, per entendre’ns Practicum, -tot i que ells l’anomenen Cogito, ergo, sum-, que és obligatòria per tots aquells estudiants que hagin obtingut la llicenciatura, però que es pot realitzar en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i, per tant, és il·limitada, indefinida i intemporal.
Coses que té la vida, resulta que aquest Practicum es concentra en quotes molt altes –no especificaré percentatges perquè els representants de la filosofia prefereixen parlar en termes subjectius del tipus: poc, gens, bastant, molt, molt alt, així-així,...- en un lloc concret: els bars. Els bars estan plens de filòsofs i, per aquest motiu, en el nou llenguatge urbà-cosmopolita ha aparegut la nova expressió els bàrmans filòsofs (que, d’acord, no és molt original, però la llegenda diu que va ser un estudiant de ciències qui, sense trobar les paraules per expressar la seva admiració davant del fenomen altament sorprenent, per culpa d’un sistema educatiu que no el va deixar abandonat en les oracions subordinades substantives, va exclamar-se: pues bueno tu! si això està...ple...de bàrmans filòsofs!)[1]
Les seves tàctiques són innovadores, increïbles, efectistes...personatges que no passen desapercebuts i que, de tant en tant, deixen anar una frase cèlebre per entre els seus llavis, com si amb ells no anés la cosa:
Exemple de subjecte 1. Nou a la caixa, cobra tallats, donuts, i tot allò que li demanis, però sempre premerà el botó “pastes vàries”. Torna el canvi més lentament perquè t’hi quedis més estona i quan li demanes una alternativa dolça per acompanyar el cafè, s’ofereix ell mateix. Declara estar per sobre dels mals humors mundans de les seves companyes de feina i no accepta unes “ruffles originales” com a petició si no li indiques el grau d’originalitat que busques. Les cues de la seva caixa són tan llargues que els estudiants de ciències han decidit fer-hi els exercicis d’estadística aplicada.
Frase cèlebre més important fins al moment que ens ocupa: “La diplomacia solo sirve cuando hay un problema que resolver. Y aquí ya no se puede resolver nada” –es desconeix si feia referència al bar, al país, a la universitat, al món o al cel, però les investigacions continuen-
Exemple de subjecte 2. Ella és dona de paraules dures i directes, contundents, però mai agradables. La seva estratègia és brillant; misteriosament, aconsegueix extreure el monstre cruel que tots portem a dins quan et llença el plat de l’entrepà amb bacon i formatge desitjant ferir-te greument. En una ocasió, s’explica que una estudiant li va dir: “Yo soy una tortilla de patatas” i que en va treure conclusions metafísiques que en breu seran publicades en un llibre, el qual, per portar la contrària, no estarà a la venta mai per Sant Jordi, sí el dies anteriors i posteriors. Algunes de les seves frases cèlebres són[2]: en resposta a la pregunta “¿Como estás?”: “Mal, ahora que te he visto la cara”; “¿Todos vosotros soys estudiantes de letras? Madre mía!”
Res més, tan sols afegir que tots dos subjectes s’adiuen amb una realitat concreta i que resulten trobar-se en aquella difícil mitjana edat, però “tenen el cap ple de somnis i viuen contents”
Tots som filòsofs
Santa M. Magdalena
[1] Bàrman és una paraula reconeguda pel DIEC i, per tant, no ens trobem davant d’un nou barbarisme.
[2] Se li recomana al lector una ment oberta i una ingent capacitat per llegir entre línies.
Coses que té la vida, resulta que aquest Practicum es concentra en quotes molt altes –no especificaré percentatges perquè els representants de la filosofia prefereixen parlar en termes subjectius del tipus: poc, gens, bastant, molt, molt alt, així-així,...- en un lloc concret: els bars. Els bars estan plens de filòsofs i, per aquest motiu, en el nou llenguatge urbà-cosmopolita ha aparegut la nova expressió els bàrmans filòsofs (que, d’acord, no és molt original, però la llegenda diu que va ser un estudiant de ciències qui, sense trobar les paraules per expressar la seva admiració davant del fenomen altament sorprenent, per culpa d’un sistema educatiu que no el va deixar abandonat en les oracions subordinades substantives, va exclamar-se: pues bueno tu! si això està...ple...de bàrmans filòsofs!)[1]
Les seves tàctiques són innovadores, increïbles, efectistes...personatges que no passen desapercebuts i que, de tant en tant, deixen anar una frase cèlebre per entre els seus llavis, com si amb ells no anés la cosa:
Exemple de subjecte 1. Nou a la caixa, cobra tallats, donuts, i tot allò que li demanis, però sempre premerà el botó “pastes vàries”. Torna el canvi més lentament perquè t’hi quedis més estona i quan li demanes una alternativa dolça per acompanyar el cafè, s’ofereix ell mateix. Declara estar per sobre dels mals humors mundans de les seves companyes de feina i no accepta unes “ruffles originales” com a petició si no li indiques el grau d’originalitat que busques. Les cues de la seva caixa són tan llargues que els estudiants de ciències han decidit fer-hi els exercicis d’estadística aplicada.
Frase cèlebre més important fins al moment que ens ocupa: “La diplomacia solo sirve cuando hay un problema que resolver. Y aquí ya no se puede resolver nada” –es desconeix si feia referència al bar, al país, a la universitat, al món o al cel, però les investigacions continuen-
Exemple de subjecte 2. Ella és dona de paraules dures i directes, contundents, però mai agradables. La seva estratègia és brillant; misteriosament, aconsegueix extreure el monstre cruel que tots portem a dins quan et llença el plat de l’entrepà amb bacon i formatge desitjant ferir-te greument. En una ocasió, s’explica que una estudiant li va dir: “Yo soy una tortilla de patatas” i que en va treure conclusions metafísiques que en breu seran publicades en un llibre, el qual, per portar la contrària, no estarà a la venta mai per Sant Jordi, sí el dies anteriors i posteriors. Algunes de les seves frases cèlebres són[2]: en resposta a la pregunta “¿Como estás?”: “Mal, ahora que te he visto la cara”; “¿Todos vosotros soys estudiantes de letras? Madre mía!”
Res més, tan sols afegir que tots dos subjectes s’adiuen amb una realitat concreta i que resulten trobar-se en aquella difícil mitjana edat, però “tenen el cap ple de somnis i viuen contents”
Tots som filòsofs
Santa M. Magdalena
[1] Bàrman és una paraula reconeguda pel DIEC i, per tant, no ens trobem davant d’un nou barbarisme.
[2] Se li recomana al lector una ment oberta i una ingent capacitat per llegir entre línies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario