Iconografia de Santos Aperreados II

ESTUDIANT TIPUS B: l’Anarcopamfletista

Nom científic: retrofuturistum casposum.

Tendències sexuals: Promiscuïtat i pastilla del dia de després.

Animal totèmic: Polls amb gos.

Iconografia bàsica: Flauta i gos petaner. Tot tipus de banderes i símbols malgrat l’anarquisme. Xandall amb obertura als camals per mostrar el rebuig a la cultura higiènica àrab. Aro atorgat pel Déu Macarrus. Ordinador Apple i claus del Mercedes.

Llibres de capçalera: Diccionari de Facundo Cabrales, El capital, Com ser funcionari i antisistema al mateix temps i Tota la Història universal explicada a partir d’una lasca. En alguns casos és possible no trobar llibres al voltant d’aquest sant. Vénen de tradició pamfletària.

Miracles: La tradició els atribueix el poder de convertir la legalitat en il·legalitat, fer reviure l’ “esperit progre” a tots aquells qui el van tenir i han envellit prematurament. A partir de l’oKupació de l’UAP (Univers Autònom Paranormal) la historiografia moderna també li reconeix el miracle de multiplicar els vots i peixos.

Frases o hâdits atribuïts al sant:

• “ Company!!!!!!

• “ Això no es pot dir! Veta la llibertat d’expressió!”
  
  
• “Aquests resultats estan manipulats. No reflecteixen el que havia previst!”
  “Ment oberta maricón!”

• “Et dic que no utilitzis el "jo", utilitza el "nosaltres": Els números sí que poden substituir a les persones”

• “ Els anys que passo a la facultat creixen a raó geomètrica i la meva carrera política ho fa a raó aritmètica”

Confessions conservades: “ Estic nerviós, avui em toca presidir l’assemblea. He fet 50 pancartes, he robat 2 megàfons i he perdut la virginitat per tercera vegada, aquest cop de la amb el sillín de la bici del bicing. És un moment transcendental de la meva biografia ja que arribar a presidir l’òrgan representatiu de tots les estudiantes (utilitzo el femení per ficar-me a la butxaca a les jamelgas) i ses persones que volten per aquí i per allí (ara utilitzo el “ses” i el “allí”[1] per solidaritzar-me amb el concepte de Països Catalans, o hauria de dir Països Catalanes?) i pot arribar a nivells de popularitat del 0’2 %. Més o menys com l’Obama però sense corbata. Crec que està en les meves mans superar l’actuació del fill de Lerroux, que volta per aquests passadissos sense saber el que estudia. Porto 20 anys aquí i no l’havia vist mai! M’inquieta el seu accent andalús, sembla més ranci que el meu tortosí! [(...)][2]”

[1] No confondre amb l’ “allí” de la llengua imperialista espanyola.
[2] Fragment il·legible. Motiu: Taques de tinta de ploma Montblanch.