Retaule del S.XXI

Ha estat trobat a la UAB un retaule que data del segle XXI. L’autor/a és totalment desconegut/a malgrat que la seva línia ideològica és bastant clara. Tot i que en tenim notícies des de fa una setmana, el retaule estava confiscat per Helena Kirchner, una monja de la ordre dels quantitatius, i custodiat per éssers assemblearis. La redempció té moltes formes.

A partir del dia que fou rescatat, aquest retaule comença a ser objecte de rigorosos i subjectius estudis. Alguns estudiosos afirmen que es tracta d’una nova heretgia educativa i que no és revelada als creients sinó que tan sols cal un grau d’imaginació (imaginons) i un xic de màgia. D’altres prefereixen interpretar al Déu (que modestament queda en un segon pla i per duplicat) com a observador de l’apocalipsi educativa, aquí representada com la crucifixió del seu fill a la terra ( corre el rumor que els apòstols, democràticament reunits, van entregar el cos a una societat de masses impulsiva i carnal).

Agents especials han pogut interpretar tots els personatges que apareixen en el retaule. Nogensmenys s’han trobat serioses dificultats a l’hora d’identificar a la figura femenina agenollada als peus de la creu. La versió que compta amb més adeptes és la que afirma que podria tractar-se d’una companya del crucificat d’origen valencià de la dinastia de Jaume I. Pel que fa la verge, no entrarem en la qüestió tant debatuda en llibres best-seller com el Codi da Ricci sobre la seva sexualitat, però si suggerirem que el film transamerica podria tenir quelcom a veure. No deixa de ser intrigant el gest del personatge que es situa a la nostra dreta: demana perdó? Observa estoicament? O es tracta d’una reacció metafísica davant de la soledat?

La comunitat de fidels que ara reclama la propietat del retaule ha rebut la troballa com una empenta per seguir predicant el retorn del messies en terres universitàriament autònomes després del desengany que va suposar la no resurrecció en tres dies. Actualment aquesta comunitat està sent fortament reprimida en els tribunals inquisitorials de la Santa Facultat de Lletres.

Com passa sovint, la repressió no comporta l’anulació de la doctrina i en la comunitat de fidels perduren els missatges intel·lectuals i antiintel·lectuals del Messies. Per sempre. Si sempre és una paraula impossible, com a mínim durant un temps.