Ho hem intentat. Ho hem intentat. Llegir-lo i criticar-lo. Però és que... Per molt gran que sigui la biblioteca (o la casa) no sabem on deixar-lo (guiño guiño pisotón pisotón). No ens agrada la gent que parla sense saber-ne, si no és que ho fa molt bé. Llavors és admirable. En els temps moderns de l'ergonomia i les polítiques del govern per afavorir que els oficinistes no pateixin mal d'esquena i els treballadors d'obra puguin obrir-se el cap amb més comoditat...qui pensa en els lectors? No ho sabem. Però Wickham segur que no.
Estimats lectors, vet aquí els motius -argumentació logico-racional- pels quals la nostra missió impossible mereix d'ésser dignament estudiada -de manera altruista i sense subvencions de la Unió Europea; sí sí, doble mèrit!-. Com molt bé diu el refrany: "No dejes para mañana el apocalipsis que puedas hacer now", així doncs us expliquem : LA TERRIBLE HISTÒRIA DE COM ELS INTENTS PER LLEGIR “UNA HISTORIA NUEVA DE LA ALTA EDAD MEDIA” DE CHRISTOPHER WICKHAM VAN FRACASSAR UN DARRERE EL ALTRE.
1. Agafar el llibre de la prestatgeria
El prestatge de llibres que parlen de l’època medieval és fàcil de veure. Bàsicament és aquell espai que està entre la Història contemporània i la Història contemporània. L'únic motiu pel qual és lògic que Wickham ocupi aquest espai és que de vegades, a la universitat, la qüestió és ocupar. Quan vam retirar el llibre ja sabíem que la història medieval tenia un gran pes. El que no sabíem és que podia fer tant mal. Tampoc no sabíem que es necessitava molta mà esquerra...perquè la dreta tota sola no pot amb wickam sencer. Així doncs, tenim a un llibre pels terres i un canell destrossat. Primer impediment per passar les pàgines.
2. Recollir-lo del terra
Doncs no, l'ergonomia més clàssica no s’aplica tampoc a wickham ja que ----com podeu veure pel cul en pompa si els texans ja et van justets justets perquè encara no has començat al dieta d'estiu...sisis....els treballadors de la llibreria ben divertits amb el panorama si més no engrescador...i a més aquell dia la roba interior de....en fi! un desastre! Aquí va ser quan vam descobrir que agafar el llibre del terra significava tortícolis aguda. Bé, no ho vam descobrir en aquest precís moment sinó unes hores més tard a la consulta del metge. Per aquesta raó - perquè no volem que es repeteixi- mostrem als nostres estimats lectors la postura correcta:
3. Llegir-lo
Advertència prèvia: la dislèxia no es contempla, com tampoc sembla que l'editor i l'escriptor de “Una historia nueva para la alta Edad Media” hagin pensat massa en aquell lector nocturn que vaja, veurà totes les línies unides entre sí per un escàs ritme narra....volem dir, per una escàs interlineat. Dit això anomenem les diverses amenaces que comporta aquesta lectura:
a) llegir-lo de manera que el teu rostre fins ara encantador i estimat (o no) pugui ser exposat a un estat de risc de grau 2 (2 kilograms que et cauran a sobre quan els braços et comencin a tremolar). Nosaltres no ho em comprovat però ens han comentat que la mort per asfixia és poc agradable.
b) Llegir-lo de costat (al llit): Llegir-lo de costat és possible ; el preu però, doblement car. Cal comprar-se un llibre per les pàgines parelles (a la dreta del cos del lector), l'altre per les imparelles (a l'esquerra) , a part d'un matalàs resistent - dels que anuncia Constantino Romero-.
c) Llegir-lo a la platja: llegir a la platja sempre ha estat un repte. I ja sabem què passa quan a la dificultat de la calor, les onades del mar, els massatges bucòlics, la sorra....s'hi afegeix un wickham! odiaràs més del que ja ho fas la costa tarragonina! Es important aprendre a diferenciar els granets de sorra de la lletra impresa. T'estalviarà estar rascant una pàgina sense cap resultat aparent. podríem desdoblar la secció en platja nudista i platja victoriana però ens ho estalviarem...el lector pot imaginar quins diversos perills comporten ambdues variants! per descomptat...el bronzejat no tan sols no serà uniforme sinó que amb una ombra tan gran hauràs de veure-te-les amb la família del costat, a la que tampoc el sol farà justícia.
d) Llegir-lo a classe: La més estesa. Evidentment no per part del l'alumat sino per aquelles personetes que diuen ser mig menorquines-mig aspirants a la presidència d'argentina i que en passar dit material a powerpoint....un moment?¿ però com l'ha llegit?¿ senyores i senyors, hem arribat a un punt on la lògica ens ha fallat...no ho entenem, manca qualsevol explicació racional-.
Aprofitarem les pàgines del llibre per suicidar-nos a cops de foli. Perdoneu la potser (o no) excessiva passionalitat de la que s'ha fet ús però la proximitat de Sant Jordi ens requereix un to un xic més melodramàtic de l'habitual....
Una paraula per acabar
dues
o tres màxim
BENTORNATS!
